Definició:
És aquella incapacitat que impedeix la realització de totes o les tasques fonamentals de la professió habitual de l’accidentat, sempre que pugui dedicar a una altra diferent.
Requisits:
Estar donat d’alta o en situació assimilada a l’alta en el moment del fet causant (per exemple malaltia comuna)
Si deriva de malaltia comuna, el període mínim de cotització és variable: Si té menys de 26 anys, la meitat de temps entre la data en què va complir 16 anys i la del fet causant. Si té més, Una cambra del temps transcorregut entre la data en què va complir els 20 anys i la del fet causant, sent el mínim 5 anys. Una cinquena part del període de cotització haurà d’estar inclosa en els 10 anys immediatament anteriors al fet causant.
Si la incapacitat permanent es deu a un accident (laboral o no) o a una malaltia professional, no s’exigeix període de cotització.
Prestació:
La prestació és una pensió mensual constituïda pel 55% de la base reguladora. En el cas dels majors de 55 anys es pot incrementar en un 20%, si la seva falta de preparació o les seves circumstàncies socials i laborals indiquin que li serà difícil aconseguir treball en una activitat diferent a la que desenvolupava fins al moment.
