Definició:
És la situació del treballador afectat d’incapacitat permanent i que, per conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessita l’assistència d’una altra persona per als actes més essencials de la vida, com ara vestir-se, desplaçar-se, menjar o anàlegs.
Requisits:
Els mateixos que els de la incapacitat permanent total.
Prestació:
Es la mateixa que la incapacidad permanent total.
La pensió per gran invalidesa és resultat d’aplicar un percentatge a la base reguladora. La base reguladora es calcula aplicant les mateixes normes de la incapacitat permanent absoluta. El percentatge és igual al que correspon per incapacitat permanent absoluta, però incrementat en un 50%. Aquest 50% serà destinat a la persona que atén a un gran invàlid, però es pot substituir per el seu allotjament o cura en règim d’internat en una institució assistencial pública del sistema de Seguretat Social, finançada amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
Si el treballador té més de 65 anys i accedeix a aquesta pensió per no reunir els requisits per accedir a la jubilació, l’import de la pensió serà el resultat d’aplicar a la base reguladora el percentatge del 50% incrementat en un altre 50%.